La Ribera

La Ribera
La Ribera Alta

15 de jul. 2008

1. Presentació


Hola, companys i companyes!


Jo m’hi he acostat a la poesia digital de la mà de Deena Larsen. Les obres que he treballat són I’m simply saying i Tree woman

La primera la coneixeu tots, l’hem navegada infinitud de vegades per fer-ne la traducció i també com a cloenda del mòdul de poesia digital. La segona la vaig triar perquè sent de la mateixa autora i creada també amb el Flash, és molt diferent tant pel que fa a allò que diu com pel que fa a com ho diu.

A la il·lusió per treballar una obra que ens va agradar tant i a les ganes de traure'ls tot el suc a les dues, hi seguí el neguit inherent a fer una anàlisi d’aquestes característiques: la sensació de pèrdua. Les entrades d’aquest blog, llegides per ordre de publicació segons és costum, en són un diari fidel.

Però el fet que les paraules, la veu, matèria primera de la poesia, ocupen un lloc central en l’obra de Deena Larsen, em va proporcionar l’embolcall de seguretat indispensable a l’hora d’aproximar-me a la seua obra.

Per això, durant aquest procés he fet un esforç per no perdre de vista les dues raons fonamentals que, com a lectora, m’enganxen a la poesia, digital o no: el gaudi que experimente mentre dura “l’espectacle” i la possibilitat de reflexió personal que se m’ofereix després de “l’actuació”. Com diu Deena Larsen:

“The important thing is to have fun and to spark your thinking!”

El més important, doncs, és passar-ho bé i que les nostres ments cremen amb guspires d’interrogants per respondre.

Espere aconseguir-ho i us demane que m’acompanyeu en aquest camí.

2. Poesia digital: un breu apunt sobre el gènere...



molt general, prou personal i, possiblement, poc exacte, només per tractar d’establir-hi alguns lligams amb les dues obres de Deena Larsen que analitzaré més endavant: I’m simply saying i Tree Woman.


Si punxeu a la icona dels ninotets blau i carabassa, accedireu a Slideshare, on podreu veure la presentació a pantalla completa tot seleccionant "full".


3. L'autora: Deena Larsen


“[...] Durante un tiempo existió una gran tensión entre escritores e ingenieros. Esta tensión se ha disipado ahora, hasta llegar al maravilloso espíritu cooperativo de la conferencia de este año. Por ejemplo, el taller de escritores de Deena Larsen estaba lleno de escritores y diseñadores de sistemas. Este fenómeno es nuevo y muy positivo”.

Pajares Tosca, S. (1999): Entrevista amb Mark Berstein, Científic en cap d’Eastgate.

En acostar-nos a l’obra de Deena Larsen, narradora, poetessa i “addicta” a allò digital, la por al codi desapareix, els prejudicis sobre la tecnologia es difuminen, la dificultat es converteix en un joc divertit i, bressolats pel text, ens fem còmplices de l’actitud de l’autora i ens hi apropem, desitjosos de descobrir les possibilitats que s’hi contenen.

L’autora s’hi llança a un descobriment cooperatiu que aplega art i tecnologia. El seu esperit aventurer, és una constant en la seua vida i també en les seues obres de creació literària.

Deena Larsen fa didàctica de la creació literària amb eines digitals.

Ha convertit l’experimentació amb la literatura digital en un dels seus motius com a creadora i, per això, la seua obra ens mostra un camí d’experiència vital poètica, en la qual són recurrents les següents idees:

  • El desig d’arribar al públic, el qual vehicula la seua expressió com a creadora.
  • La investigació del poder dels lligams i les connexions en el llenguatge, també sonor i visual i, per extensió, en la literatura.
  • L’exploració de l’estructura com a metàfora del significat de les obres i com a recurs que potencia l’evocació.
  • La literatura digital com a mostra d’habilitat, on n’inclou el vessant lúdic.
  • La reflexió sobre l’essència del llenguatge i les unitats mínimes de significació.

4. Els poemes: I'm simply saying i Tree woman

Els punts que proposa el professor Sam Abrams per a l'anàlisi de poesia són els que he tingut en compte a l'hora d'acostar-me a I'm simply saying i Tree woman.


Si punxeu a la icona dels ninotets blau i carabassa, accedireu a Slideshare, on podreu veure la presentació a pantalla completa tot seleccionant "full".









5. Conclusions


En començar el treball d’anàlisi em vaig plantejar una sèrie de qüestions.

Són les que he provat de respondre d’acord amb l'anàlisi dels dos poemes de Deena Larsen:

1. El moviment, les imatges i el so multipliquen l’efecte dels lligams i les connexions entre els significats, propis del llenguatge poètic, reforcen el significat de les metàfores, imatges i símbols del text poètic i engrandeixen el poder d’evocació. A més, l’estructura del poema funciona com una figura retòrica més, tot reforçant-ne el significat.

2. L’aspecte lúdic del poema és un recurs no explícit fonamental: la manipulació del text, per més que sabem que ja ha estat definida així, ens situa en una actitud de descobriment mentre dura el poema.

3. El fet d’utilitzar recursos tan diversos com la imatge, el so i el moviment per transmetre un missatge poètic, mou més camps sensorials en l’espectador de manera que l’evocació, la reflexió, les connexions, esdevenen, en gran part, en el mateix moment de la lectura i se n'enforteix la seua intensitat.

4. La major o menor presència de les paraules als poemes digitals depén de la intenció de l’autor/a, de l’objectiu que pretén aconseguir. Contràriament, el misteri (joc, descobriment, exploració) n’és una característica pròpia.

5. La poesia digital ens obliga a la relectura amb més força perquè hi hem d’atendre als recursos poètics mitjançant estratègies diferents.

6. La poesia digital pot crear addicció.

Si voleu, podeu llegir el treball complet ací. Podeu, també des d'ací, accedir als poemes de Deena Larsen Tree woman i I'm simply saying.


A TOTS I A TOTES, GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

6. Bibliografia

ARTICLES

Adell, J. E.
Poéticas electrónicas: una aproximación al estudio semiótico de la “e-poesía” [Data de consulta: 12 de juliol de 2008]. http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/sala_de_lectura/jelies_adell_poeticas_electronicas.htm

Landow, G. (2003): Is this hypertext any good? Evaluating quality in hypermedia. [Data de consulta: 12 de juliol de 2008]. http://www.brown.edu/Research/dichtung-digital/2004/3/Landow/index.htm

Pajares Tosca, S. (1999): Entre el arte y la ciencia, Ressenya de Samplers a Hpertulia. Revista Espéculo. Universidad Complutense de Madrid. [Data de consulta: 22 de juny 2008]. http://www.ucm.es/info/especulo/hipertul/samplers.html

Pajares Tosca, S. (1999): Entrevista amb Mark Berstein, Científic en cap d’Eastgate [Data de consulta: 22 de juny de 2008]. http://www.ucm.es/info/especulo/hipertul/entrevista.htm

Pequeño Glazier, L. (2003): Poetics of Dynamic Text. [Data de consulta: 12 de juliol de 2008]. http://www.dichtung-digital.org/2003/issue/3/Glazier.htm

Rovira, C. (1999): Documents hipertextuals per a entorns virtuals d'aprenentatge. [Data de consulta: 3 de juliol de 2008]. http://www.uoc.edu/humfil/digithum/digithum1/crovira/croviraf.htm

Waber, D. (1999-2003): Rhyme or Not. [Data de consulta: 6 de juliol de 2008]. http://www.heelstone.com/meridian/waberarticle.html

WEBS


http://creativewritingprompts.com/ Recursos per a l’escriptura creativa.


http://digiteratura.blogspot.com/ Blog de Berta Rubio.


http://epc.buffalo.edu/authors/glazier/ Loos Pequeño Glazier


http://mural.uv.es/abordel/intro.html Universitat de València. Ana Isabel Bordas del Prado


http://mural.uv.es/fersam/ Universitat de València. Treball de Cristina Fernández de Gorostiza Samper


http://writing.upenn.edu/pennsound/about.php PENNSOUND, Center for programs in contemporary writing. University of Pennsylvania


http://www.deenalarsen.net Pàgina personal de Deena Larsen.



http://www.eastgate.com/people/Larsen.html Presentació de Deena Larsen a Eastgate

http://www.tinet.org/~jta/ Pàgina personal de Jordi Tiñena. Guia de literatura

14 de jul. 2008

Cinco poemas concretos



Compàs d'espera ;-)

PS. Tarda una mica en carregar-se.

11 de jul. 2008

Tree Woman


La dona arbre de Deena Larsen també ha estat un poema tan bonic de mirar i de pensar-hi...

Amb imatges i versos ens explica una història que emociona.

La poesia ja ho deu tindre això, que cadascú rep el poema a la seua manera.

Moltes vegades, llegint poemes d'Estellés, com que me'ls sent tan meus perquè algunes coses que explica em són tan properes, he pensat... com els rebrà un anglés? O un africà? Si mai els lligen.

M'agradaria parlar amb algú que haguera llegit Estellés en una altra llengua i que fóra molt diferent a mi, a veure quines coses m'explicava!

Però pensant-ho bé, jo també he llegit els poemes de Deena Larsen que estan escrits en una llengua molt diferent a la meua... I que de segur que estan fets des d'un món molt diferent al meu.

Potser això no importa tant.

Curiositat i cabòries d'estiu.

10 de jul. 2008

Dona arbre


Memòries descolorides.

Memòries marcides.
Memòries errants inscrites als anells.
Memòries que alerten.
Memòries de dona.
Esmentar la dona.
Desordre de la ment de la dona.
Demència de dona.


Els ulls arrelats en la teua carn no poden comprendre allò que veuen.
Cada gra de la teua pell ha suportat centúries de vents.
Anys de móres carnoses, de flors espesses, de rialles per qualsevol cosa.
Aquest anell es trencà aquell estiu fosc en què vas perdre els teus fills.
Pells gruixudes cobreixen la fràgil carn on la teua saba sagna.
Jo ho xiuxiuege.
Tu assenteixes,
conformada en les arrelades profunditats.

9 de jul. 2008

Encaixen


Sovint encaixar peces és difícil.

Els poemes digitals que estic analitzant estan farcits de peces diferents: grans, menudes, suaus, aspres, musicals, silencioses, naturals, artificials, de colors, invisibles... Però totes encaixen!

Ha de ser tota una experiència crear literatura així.

M'està agradant molt.

El que més m'ha costat:

- pensar, des de la terminologia tradicional del comentari, el poema.

- matisar-la o rebutjar-la, de vegades, sense estar ben segura del que estic fent.

- buscar el ritme del poema desesperadament, trobar-lo on no l'esperava i no estar segura d'haver-lo trobat.

- "llegir", a més de les paraules, el so, el moviment, les imatges.

- trobar les paraules per expressar la realitat del que jo crec percebre.

- sobreposar-me a la sensació del dubte sobre si vaig encertada en tot plegat (val a dir que m'han ajudat, gràcies!).

El que menys m'ha costat, perquè passe un gust:

- tornar, tornar i tornar, sobre els poemes: començar un moviment, aturar-lo, tornar des del principi, anar al final, fer-los fotografies... :-)

- parlar de les idees del poema.

- explicar les imatges, metàfores i símbols del poema, amb una sensació de perillositat ben agradable.

- investigar per la xarxa a la cerca de quelcom que m'aprofite.


El treball encara està en construcció, però...

8 de jul. 2008

La musicalitat...


o el ritme del poema.

Estic una mica juganera.

I, mentrestant, vaig fent...


La imatge és de: alfonsomontoyat. googlepages.com

3 de jul. 2008

Comentari de text


Una anàlisi d’un poema digital...
Se’m fa tan costera amunt, per exemple, usar la paraula “estrofes”.
Allà on hom cita el text original, no serà millor unes captures de pantalla? Perquè donar instruccions sobre com llegir l’anàlisi no em sembla gens correcte. “Vosté haurà de llegir la següent anàlisi mentre interactua amb el poema digital...” Sembla que expliques la posologia d'un medicament!
I podem de parlar de metàfora. Metàfora visual? Metàfora en moviment? El so es comporta com una metàfora... Si comparem el so amb les idees que s’hi lliguen tenim una metàfora de...
Figures retòriques sensorials?
Fa una mica de vertigen tot plegat, eh?

La imatge: un poema del llibre Transbord (2006), de J.M.Calleja

2 de jul. 2008

Clarobscur

Algunes coses que em dic...

Quan hom fa literatura fa un esforç important de tria entre totes les possibilitats lèxiques que li ofereix el llenguatge, pense.

La tria que es fa en poesia haurà de ser, encara, més precisa i significativa. Perquè amb poc es busca aconseguir molt: molta expressivitat, molta emoció, molta connotació que ens faça arribar el missatge d’una manera diferent. Al capdavall, la poesia també és comunicació, no?

Així, de bestreta, pensem que en un poema cap paraula és sobrera. I podria ser que una de les paraules del poema amagara un significat tan “concentrat” que influira sobre la percepció que tenim de tot el poema? I que aquesta paraula ens conduira cap a una espiral que ens obligara a un procés de resignificació de les idees del poema? És a dir, tornar-lo a llegir, tornar-lo a comprendre, tornar-no a gaudir d’una altra manera.

Hi ha paraules innocents que no ho són tant, em sembla...

He buscat a la wikipedia el terme chiaroscuro:

Chiaroscuro (Italian for clear-dark) is a term in art for a contrast between light and dark. The term is usually applied to bold contrasts affecting a whole composition, but is also more technically used by artists and art historians for the use of effects representing contrasts of light, not necessarily strong, to achieve a sense of volume in modeling three-dimensional objects such as the human body. Further specialised uses of the term are "chiaroscuro woodcut", used for coloured woodcuts printed with different blocks, each using a different coloured ink, and "chiaroscuro drawing" used for drawings on coloured paper with drawing in a dark medium and white highlighting. The term is now also used in describing similar effects in the lighting of cinema and photography”.

Chiaroscuro ˃ 3D?

Chiaroscuro ˃ trencaclosques?

El DIEC, però és més formal...

clarobscur

1 m. [LC] [AR] Estil pictòric que empra només llum i ombra ometent els diversos colors. Una façana pintada en clarobscur.
2 1 m. [LC] [AR] Distribució de les llums i de les ombres en un dibuix o una pintura. Els clarobscurs de Ribera.
2 2 m. [LC] [AR] Art de distribuir les llums i les ombres de manera que produeixin un efecte harmoniós.
2 3 m. [LC] per ext. Clarobscurs de la música. Els clarobscurs de la vida.
2 4 m. [AR] Estampa xilogràfica resultant de la superposició d’una matriu per les línies i una altra per les ombres.

La interpretació i la comprensió no són terrenys segurs. Partim de la pressuposició, que cap paraula és sobrera i ens hi agafem a ella amb força.

Què voldria dir Joan Fuster amb l’aforisme “tot depén de la paraula”?

La fotografia és de wikipedia i es tracta d’una obra de Giovanni Baglione. Sacred Love Versus Profane Love. 1602-1603 Oil on canvas. 179 x 118 cm. Gemäldegalerie, Staatliche Museen, Berlin. Crec que va guanyant la batalla l'amor "sagrat"...

1 de jul. 2008

Simply...



Uf!

Hui he estat tota la vesprada dedicada a treballar sobre les idees que vertebren el poema Simply Saying (el podeu llegir en un dels enllaços de la dreta) i m’ha semblat que era com si baixara aquestes escales de la foto. Sembla una escala fosca i perillosa. Però no em direu que no us intriga saber què hi ha allà baix...

Bé, no només sobre les idees, també sobre altres aspectes del poema com l’estructura, el to, la música... però ara mateix ho tinc tot barrejat. Demà ja hi posaré ordre.

És un poema fantàstic!

L’estrofa que més m’agrada és la que teniu retratada sobre la foto de l'escala de caragol...

Però si voleu veure com es mouen les paraules i escoltar-ne la melodia que produeixen haureu d’anar al poema, clar!

Sigueu arriscats! Sigueu valentes!

Si baixeu aquesta estreta i fosca escaleta, al fons, allà baix de tot, està el secret!


La foto de l'escala de caragol és de nununs.blogspot.com

30 de juny 2008


He fet un guió de l’exercici d’anàlisi. Ara estic pendent que el meu tutor del projecte Joan Elies Adell em faça les remarques corresponents. Mentrestant continue amb l’anàlisi dels poemes i amb la lectura de diversos documents.

Aquesta manera de treballar que fa uns mesos que estic descobrint és una autèntica troballa intel·lectual i, per extensió, personal.

Malauradament no l’havia experimentada ni durant els meus temps d’estudiant de Filologia. Veritat és que la carrera no fou una de les millors èpoques de l’Oreto treballadora i responsable. Em vaig centrar prou més en altres aspectes més socials, cosa que d’altra banda també necessitava. De vegades pense que havia de ser així i que em va fer bé personalment. En altres moments, però, me’n penedesc de no haver aprofitat més el temps acadèmicament parlant.

Després, quan estudiava les oposicions, em vaig posar una mica al dia. Però en les oposicions la prova més important consisteix en un exercici molt memorístic i poc reflexiu. Vaig gaudir una mica més, això sí, amb la preparació del comentari de text, encara que ara trobe que els guions que usàvem per a l’anàlisi del text literari (hi ha molt més publicat sobre l’anàlisi pragmàtica del text) deixaven escapar elements fonamentals. Per exemple, el fet de donar tantíssima importància a “endevinar” la data i l’autor del poema, sermó, dietari o el que fóra... M’ho vaig passar molt bé fent la programació didàctica. Des de zero, perquè en filologia catalana el vessant didàctic està una mica abandonat, malgrat que la majoria de filòlegs ens dediquem a l’ensenyament.

Per això, aquesta metodologia de lectura-reflexió-discussió-conclusions i tornar a començar que estem seguint al Postgrau d’Estudis literaris a l’era digital, és la manera d’aprendre més acostada al mètode constructiu i significatiu que he tastat. Aquesta espiral que permet caminar en cercle ascendent, consolidant la base i adquirint noves destreses i coneixements, seguint el teu ritme...

Vaja, allò que diem que volem aconseguir a l’institut amb l’alumnat... Però això ja són altres calces.

28 de juny 2008

Procés de treball


Com que després del final de curs a l'institut estava molt bloquejada per començar amb l’anàlisi dels poemes, vaig decidir investigar la pàgina de l’autora.

Allà he trobat molt de material que m’ha ajudat a desblocar-me. Entre altres documents tres Papers d’alumnes de la Universitat de València que analitzen tres poemes diferents de Deena Larsen. El seu enfocament de l’anàlisi és prou diferent al que he de fer jo. Però elles han mantingut correspondència amb l’autora i llegir els seus correus m’ha ajudat a deixar una mica de banda els nervis, que no ajuden per a res. Així, seguint les indicacions de Deena Larsen a una altra alumna:

“The important thing is to have fun and to spark your thinking!”

He decidit que el millor és fer-li cas i recordar com m'ho vaig passar de bé amb l'assignatura de poesia i amb la feina de traducció!

Així que ja he fet una mica de feina:

  1. He fet dues propostes de traducció dels poemas Tree i Simply Saying.

La veritat és que amb la traducció de Simply Saying ja hi havia molta feina feta, perquè amb els meus companys de la UOC (Berta, Josep, Lluís, Luís Rodrigo, Carla, Cristina, Jaume, Sandra i Assumpta) i els professors Laura Borràs i Joan Elies Adell hem treballat per fer-ne una versió en català i una altra en castellà. Jo ara només m’he dedicat a triar sobre algunes coses que no havien quedat clares per fer-ne una versió provisional que em faça més fàcil la feina d’anàlisi.

Amb el poema Tree m’ha ajudat el meu company de departament Javier, professor d’anglés de l'IES La Melva d'Elda.


Malgrat tot també he de mirar bé les versions originals en anglés perquè la fonètica també s’usa com a recurs poètic.

  1. He aprés a fer captures de pantalla per mirar-me bé els poemes quan no estic connectada a Internet.
  1. Ara estic llegint la pàgina de l’autora amb molt d’interès. És una pàgina molt didàctica, amb propostes d’exercicis per si voleu fer pràctiques de creació digital. Explica molt bé que poden significar els sons, les imatges, els nodes, la navegació, el moviment... en un poema digital. Aquesta informació és molt valuosa per a mi, perquè aquests elements nous són els que em tenien més perduda.
  1. També he trobat informació biogràfica de Deena Larsen: obres que ha creat, temes que li interessen, idees sobre les quals torna en obres diferents... No pense que la informació sobre els autors haja d’influir en l’anàlisi d’una obra, però aquesta informació m’ha ajudat a parar atenció en algunes coses en les quals ni tan sols havia reparat.
Ara ja em trobe més animada i amb moltes ganes d’entrar de ple a l’anàlisi.


Sobre la foto del post: "Jan Reymond takes the remaining books and creates an installation. Reymond says he wanted to give the unsold books "a last life" before they got thrown away. http://www.bookpatrol.net/2007/10/book-arch-of-romainmtier.html".

26 de juny 2008

Poesia


La poesia em provoca neguit i excitació alhora. Ompli el meu cap de signes d’interrogació, de lluminàries, de racons foscos, de bellesa i de lletjor, de tantes coses que, de vegades, necessite apartar-la una mica de mi mateixa.

RAONS

poema
festa dels mots

contactes inesperats
salts
d'una paraula a l'altra

esclats d'imatge
esclats de sentit

lligams secrets
entre els mots i els objectes

sostenen els mots les imatges
que fan possibles les coses

*

el vers
mesura de l'instant
l'instant
de la construcció del vers

una porta tancada sense pany

parèntesi de realitat
a l'interior de la realitat
sense parèntesi

silenci fet paraules
silenci parlat
perlat
com un collar impalpable
però visible

visibilitat de les imatges
amb peus de mots
s'aixequen damunt la pàgina

el ritme del poema
la respiració del poema

pulsacions
temps
espais plens i buits

ritme de la veu
ritme de la imatge

ritme dels silencis
dels espais blancs

ritme de la mirada
del vent
del pensament

sagetes convergents
a l'instant
a l'enfilall d'instants
del poema

*

la fosca llum
que il·lumina l'instant
per quin sentit
ens entra i ens travessa?

s'atura el temps
en el poema

fulles i herbes
dels marges del riu

Albert Ràfols-Casamada, Paranys i raons per atrapar instants

He triat aquest poema d’Albert Ràfols-Casamada perquè parla del procés de fer poesia i dels components del text poètic.

Em faig algunes preguntes sobre la poesia digital. Me les faig tot comparant-la amb la poesia “tradicional” impresa en paper. I me les faig amb la meua escassa coneixença de poemes digitals.

Altres tipus de poesia com els cal·ligrames, la poesia visual, els poemes objecte... o qualsevol tipus d’experimentació poètica no em semblen tan diferents a la poesia digital.

  1. Emfasitza alguns elements poètics fonamentals i els multiplica en intensitat?
  2. Potencia l’aspecte lúdic del fet poètic?
  3. Fa partícep el lector del fet poètic més intensament?
  4. És més capaç de mostrar elements com la veu i el misteri?
  5. Ens obliga a la relectura amb més força?
  6. Pot crear addicció?

M’agrada especialment aquesta definició de poesia que fa Joan Brossa:

“Ser poeta no és fer versos, sinó saber-se mantenir en un estat receptiu [...] Qualsevol esdeveniment és bo per a disparar la imaginació. Cal estar sempre obert. Algú que no recordo va dir "la poesia és com l’electricitat, que és a tot arreu". El que s’ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia”.

Parla d’un estat de poeta, d’una disposició receptiva. Els autors de poesia digital han estat receptius a l’entorn tecnològic, com una part més de la seua visió del món i l’han transformat en matèria poètica.

(la fotografia l'he treta de neopolis.cat)