Sovint encaixar peces és difícil.
Els poemes digitals que estic analitzant estan farcits de peces diferents: grans, menudes, suaus, aspres, musicals, silencioses, naturals, artificials, de colors, invisibles... Però totes encaixen!
Ha de ser tota una experiència crear literatura així.
M'està agradant molt.
El que més m'ha costat:
- pensar, des de la terminologia tradicional del comentari, el poema.
- matisar-la o rebutjar-la, de vegades, sense estar ben segura del que estic fent.
- buscar el ritme del poema desesperadament, trobar-lo on no l'esperava i no estar segura d'haver-lo trobat.
- "llegir", a més de les paraules, el so, el moviment, les imatges.
- trobar les paraules per expressar la realitat del que jo crec percebre.
- sobreposar-me a la sensació del dubte sobre si vaig encertada en tot plegat (val a dir que m'han ajudat, gràcies!).
El que menys m'ha costat, perquè passe un gust:
- tornar, tornar i tornar, sobre els poemes: començar un moviment, aturar-lo, tornar des del principi, anar al final, fer-los fotografies... :-)
- parlar de les idees del poema.
- explicar les imatges, metàfores i símbols del poema, amb una sensació de perillositat ben agradable.
- investigar per la xarxa a la cerca de quelcom que m'aprofite.
El treball encara està en construcció, però...
