He fet un guió de l’exercici d’anàlisi. Ara estic pendent que el meu tutor del projecte Joan Elies Adell em faça les remarques corresponents. Mentrestant continue amb l’anàlisi dels poemes i amb la lectura de diversos documents.

Aquesta manera de treballar que fa uns mesos que estic descobrint és una autèntica troballa intel·lectual i, per extensió, personal.

Malauradament no l’havia experimentada ni durant els meus temps d’estudiant de Filologia. Veritat és que la carrera no fou una de les millors èpoques de l’Oreto treballadora i responsable. Em vaig centrar prou més en altres aspectes més socials, cosa que d’altra banda també necessitava. De vegades pense que havia de ser així i que em va fer bé personalment. En altres moments, però, me’n penedesc de no haver aprofitat més el temps acadèmicament parlant.

Després, quan estudiava les oposicions, em vaig posar una mica al dia. Però en les oposicions la prova més important consisteix en un exercici molt memorístic i poc reflexiu. Vaig gaudir una mica més, això sí, amb la preparació del comentari de text, encara que ara trobe que els guions que usàvem per a l’anàlisi del text literari (hi ha molt més publicat sobre l’anàlisi pragmàtica del text) deixaven escapar elements fonamentals. Per exemple, el fet de donar tantíssima importància a “endevinar” la data i l’autor del poema, sermó, dietari o el que fóra... M’ho vaig passar molt bé fent la programació didàctica. Des de zero, perquè en filologia catalana el vessant didàctic està una mica abandonat, malgrat que la majoria de filòlegs ens dediquem a l’ensenyament.

Per això, aquesta metodologia de lectura-reflexió-discussió-conclusions i tornar a començar que estem seguint al Postgrau d’Estudis literaris a l’era digital, és la manera d’aprendre més acostada al mètode constructiu i significatiu que he tastat. Aquesta espiral que permet caminar en cercle ascendent, consolidant la base i adquirint noves destreses i coneixements, seguint el teu ritme...

Vaja, allò que diem que volem aconseguir a l’institut amb l’alumnat... Però això ja són altres calces.