La dona arbre de Deena Larsen també ha estat un poema tan bonic de mirar i de pensar-hi...
Amb imatges i versos ens explica una història que emociona.
La poesia ja ho deu tindre això, que cadascú rep el poema a la seua manera.
Moltes vegades, llegint poemes d'Estellés, com que me'ls sent tan meus perquè algunes coses que explica em són tan properes, he pensat... com els rebrà un anglés? O un africà? Si mai els lligen.
M'agradaria parlar amb algú que haguera llegit Estellés en una altra llengua i que fóra molt diferent a mi, a veure quines coses m'explicava!
Però pensant-ho bé, jo també he llegit els poemes de Deena Larsen que estan escrits en una llengua molt diferent a la meua... I que de segur que estan fets des d'un món molt diferent al meu.
Potser això no importa tant.
Curiositat i cabòries d'estiu.
