Del 9 a l'11 de setembre tindrà lloc a la Universitat d'Alacant el XVIII Simposi de la Sociedad española de literatura general y comparada, en el qual es dedica un apartat a la literatura digital sota l'epígraf Ciberliteratura i comparatisme.
NARRATIVA: Retorn a la Comallega, de Ton Ferret
Jo m’hi he acostat a la poesia digital de la mà de Deena Larsen. Les obres que he treballat són I’m simply saying i Tree woman
La primera la coneixeu tots, l’hem navegada infinitud de vegades per fer-ne la traducció i també com a cloenda del mòdul de poesia digital. La segona la vaig triar perquè sent de la mateixa autora i creada també amb el Flash, és molt diferent tant pel que fa a allò que diu com pel que fa a com ho diu.
A la il·lusió per treballar una obra que ens va agradar tant i a les ganes de traure'ls tot el suc a les dues, hi seguí el neguit inherent a fer una anàlisi d’aquestes característiques: la sensació de pèrdua. Les entrades d’aquest blog, llegides per ordre de publicació segons és costum, en són un diari fidel.
Però el fet que les paraules, la veu, matèria primera de la poesia, ocupen un lloc central en l’obra de Deena Larsen, em va proporcionar l’embolcall de seguretat indispensable a l’hora d’aproximar-me a la seua obra.
Per això, durant aquest procés he fet un esforç per no perdre de vista les dues raons fonamentals que, com a lectora, m’enganxen a la poesia, digital o no: el gaudi que experimente mentre dura “l’espectacle” i la possibilitat de reflexió personal que se m’ofereix després de “l’actuació”. Com diu Deena Larsen:
“The important thing is to have fun and to spark your thinking!”
El més important, doncs, és passar-ho bé i que les nostres ments cremen amb guspires d’interrogants per respondre.
Espere aconseguir-ho i us demane que m’acompanyeu en aquest camí.
“[...] Durante un tiempo existió una gran tensión entre escritores e ingenieros. Esta tensión se ha disipado ahora, hasta llegar al maravilloso espíritu cooperativo de la conferencia de este año. Por ejemplo, el taller de escritores de Deena Larsen estaba lleno de escritores y diseñadores de sistemas. Este fenómeno es nuevo y muy positivo”.
Pajares Tosca, S. (1999): Entrevista amb Mark Berstein, Científic en cap d’Eastgate.
En acostar-nos a l’obra de Deena Larsen, narradora, poetessa i “addicta” a allò digital, la por al codi desapareix, els prejudicis sobre la tecnologia es difuminen, la dificultat es converteix en un joc divertit i, bressolats pel text, ens fem còmplices de l’actitud de l’autora i ens hi apropem, desitjosos de descobrir les possibilitats que s’hi contenen.
L’autora s’hi llança a un descobriment cooperatiu que aplega art i tecnologia. El seu esperit aventurer, és una constant en la seua vida i també en les seues obres de creació literària.
Deena Larsen fa didàctica de la creació literària amb eines digitals.
En començar el treball d’anàlisi em vaig plantejar una sèrie de qüestions.
Són les que he provat de respondre d’acord amb l'anàlisi dels dos poemes de Deena Larsen:
1. El moviment, les imatges i el so multipliquen l’efecte dels lligams i les connexions entre els significats, propis del llenguatge poètic, reforcen el significat de les metàfores, imatges i símbols del text poètic i engrandeixen el poder d’evocació. A més, l’estructura del poema funciona com una figura retòrica més, tot reforçant-ne el significat.
2. L’aspecte lúdic del poema és un recurs no explícit fonamental: la manipulació del text, per més que sabem que ja ha estat definida així, ens situa en una actitud de descobriment mentre dura el poema.
3. El fet d’utilitzar recursos tan diversos com la imatge, el so i el moviment per transmetre un missatge poètic, mou més camps sensorials en l’espectador de manera que l’evocació, la reflexió, les connexions, esdevenen, en gran part, en el mateix moment de la lectura i se n'enforteix la seua intensitat.
4. La major o menor presència de les paraules als poemes digitals depén de la intenció de l’autor/a, de l’objectiu que pretén aconseguir. Contràriament, el misteri (joc, descobriment, exploració) n’és una característica pròpia.
5. La poesia digital ens obliga a la relectura amb més força perquè hi hem d’atendre als recursos poètics mitjançant estratègies diferents.
6. La poesia digital pot crear addicció.
Si voleu, podeu llegir el treball complet ací. Podeu, també des d'ací, accedir als poemes de Deena Larsen Tree woman i I'm simply saying.
ARTICLES
-764723.jpg)
Algunes coses que em dic...
Quan hom fa literatura fa un esforç important de tria entre totes les possibilitats lèxiques que li ofereix el llenguatge, pense.
La tria que es fa en poesia haurà de ser, encara, més precisa i significativa. Perquè amb poc es busca aconseguir molt: molta expressivitat, molta emoció, molta connotació que ens faça arribar el missatge d’una manera diferent. Al capdavall, la poesia també és comunicació, no?
Així, de bestreta, pensem que en un poema cap paraula és sobrera. I podria ser que una de les paraules del poema amagara un significat tan “concentrat” que influira sobre la percepció que tenim de tot el poema? I que aquesta paraula ens conduira cap a una espiral que ens obligara a un procés de resignificació de les idees del poema? És a dir, tornar-lo a llegir, tornar-lo a comprendre, tornar-no a gaudir d’una altra manera.
Hi ha paraules innocents que no ho són tant, em sembla...
He buscat a la wikipedia el terme chiaroscuro:
“Chiaroscuro (Italian for clear-dark) is a term in art for a contrast between light and dark. The term is usually applied to bold contrasts affecting a whole composition, but is also more technically used by artists and art historians for the use of effects representing contrasts of light, not necessarily strong, to achieve a sense of volume in modeling three-dimensional objects such as the human body. Further specialised uses of the term are "chiaroscuro woodcut", used for coloured woodcuts printed with different blocks, each using a different coloured ink, and "chiaroscuro drawing" used for drawings on coloured paper with drawing in a dark medium and white highlighting. The term is now also used in describing similar effects in the lighting of cinema and photography”.
Chiaroscuro ˃ 3D?
Chiaroscuro ˃ trencaclosques?
El DIEC, però és més formal...
1 m. [LC] [AR] Estil pictòric que empra només llum i ombra ometent els diversos colors. Una façana pintada en clarobscur.
2 1 m. [LC] [AR] Distribució de les llums i de les ombres en un dibuix o una pintura. Els clarobscurs de Ribera.
2 2 m. [LC] [AR] Art de distribuir les llums i les ombres de manera que produeixin un efecte harmoniós.
2 3 m. [LC] per ext. Clarobscurs de la música. Els clarobscurs de la vida.
2 4 m. [AR] Estampa xilogràfica resultant de la superposició d’una matriu per les línies i una altra per les ombres.
La interpretació i la comprensió no són terrenys segurs. Partim de la pressuposició, que cap paraula és sobrera i ens hi agafem a ella amb força.
Què voldria dir Joan Fuster amb l’aforisme “tot depén de la paraula”?
La fotografia és de wikipedia i es tracta d’una obra de Giovanni Baglione. Sacred Love Versus Profane Love. 1602-1603 Oil on canvas. 179 x
Uf!
Hui he estat tota la vesprada dedicada a treballar sobre les idees que vertebren el poema Simply Saying (el podeu llegir en un dels enllaços de la dreta) i m’ha semblat que era com si baixara aquestes escales de la foto. Sembla una escala fosca i perillosa. Però no em direu que no us intriga saber què hi ha allà baix...
Bé, no només sobre les idees, també sobre altres aspectes del poema com l’estructura, el to, la música... però ara mateix ho tinc tot barrejat. Demà ja hi posaré ordre.
És un poema fantàstic!
L’estrofa que més m’agrada és la que teniu retratada sobre la foto de l'escala de caragol...
Però si voleu veure com es mouen les paraules i escoltar-ne la melodia que produeixen haureu d’anar al poema, clar!
Sigueu arriscats! Sigueu valentes!
Si baixeu aquesta estreta i fosca escaleta, al fons, allà baix de tot, està el secret!
