Algunes coses que em dic...
Quan hom fa literatura fa un esforç important de tria entre totes les possibilitats lèxiques que li ofereix el llenguatge, pense.
La tria que es fa en poesia haurà de ser, encara, més precisa i significativa. Perquè amb poc es busca aconseguir molt: molta expressivitat, molta emoció, molta connotació que ens faça arribar el missatge d’una manera diferent. Al capdavall, la poesia també és comunicació, no?
Així, de bestreta, pensem que en un poema cap paraula és sobrera. I podria ser que una de les paraules del poema amagara un significat tan “concentrat” que influira sobre la percepció que tenim de tot el poema? I que aquesta paraula ens conduira cap a una espiral que ens obligara a un procés de resignificació de les idees del poema? És a dir, tornar-lo a llegir, tornar-lo a comprendre, tornar-no a gaudir d’una altra manera.
Hi ha paraules innocents que no ho són tant, em sembla...
He buscat a la wikipedia el terme chiaroscuro:
“Chiaroscuro (Italian for clear-dark) is a term in art for a contrast between light and dark. The term is usually applied to bold contrasts affecting a whole composition, but is also more technically used by artists and art historians for the use of effects representing contrasts of light, not necessarily strong, to achieve a sense of volume in modeling three-dimensional objects such as the human body. Further specialised uses of the term are "chiaroscuro woodcut", used for coloured woodcuts printed with different blocks, each using a different coloured ink, and "chiaroscuro drawing" used for drawings on coloured paper with drawing in a dark medium and white highlighting. The term is now also used in describing similar effects in the lighting of cinema and photography”.
Chiaroscuro ˃ 3D?
Chiaroscuro ˃ trencaclosques?
El DIEC, però és més formal...
clarobscur
1 m. [LC] [AR] Estil pictòric que empra només llum i ombra ometent els diversos colors. Una façana pintada en clarobscur.
2 1 m. [LC] [AR] Distribució de les llums i de les ombres en un dibuix o una pintura. Els clarobscurs de Ribera.
2 2 m. [LC] [AR] Art de distribuir les llums i les ombres de manera que produeixin un efecte harmoniós.
2 3 m. [LC] per ext. Clarobscurs de la música. Els clarobscurs de la vida.
2 4 m. [AR] Estampa xilogràfica resultant de la superposició d’una matriu per les línies i una altra per les ombres.
La interpretació i la comprensió no són terrenys segurs. Partim de la pressuposició, que cap paraula és sobrera i ens hi agafem a ella amb força.
Què voldria dir Joan Fuster amb l’aforisme “tot depén de la paraula”?
La fotografia és de wikipedia i es tracta d’una obra de Giovanni Baglione. Sacred Love Versus Profane Love. 1602-1603 Oil on canvas. 179 x
