He fet un guió de l’exercici d’anàlisi. Ara estic pendent que el meu tutor del projecte Joan Elies Adell em faça les remarques corresponents. Mentrestant continue amb l’anàlisi dels poemes i amb la lectura de diversos documents.

Aquesta manera de treballar que fa uns mesos que estic descobrint és una autèntica troballa intel·lectual i, per extensió, personal.

Malauradament no l’havia experimentada ni durant els meus temps d’estudiant de Filologia. Veritat és que la carrera no fou una de les millors èpoques de l’Oreto treballadora i responsable. Em vaig centrar prou més en altres aspectes més socials, cosa que d’altra banda també necessitava. De vegades pense que havia de ser així i que em va fer bé personalment. En altres moments, però, me’n penedesc de no haver aprofitat més el temps acadèmicament parlant.

Després, quan estudiava les oposicions, em vaig posar una mica al dia. Però en les oposicions la prova més important consisteix en un exercici molt memorístic i poc reflexiu. Vaig gaudir una mica més, això sí, amb la preparació del comentari de text, encara que ara trobe que els guions que usàvem per a l’anàlisi del text literari (hi ha molt més publicat sobre l’anàlisi pragmàtica del text) deixaven escapar elements fonamentals. Per exemple, el fet de donar tantíssima importància a “endevinar” la data i l’autor del poema, sermó, dietari o el que fóra... M’ho vaig passar molt bé fent la programació didàctica. Des de zero, perquè en filologia catalana el vessant didàctic està una mica abandonat, malgrat que la majoria de filòlegs ens dediquem a l’ensenyament.

Per això, aquesta metodologia de lectura-reflexió-discussió-conclusions i tornar a començar que estem seguint al Postgrau d’Estudis literaris a l’era digital, és la manera d’aprendre més acostada al mètode constructiu i significatiu que he tastat. Aquesta espiral que permet caminar en cercle ascendent, consolidant la base i adquirint noves destreses i coneixements, seguint el teu ritme...

Vaja, allò que diem que volem aconseguir a l’institut amb l’alumnat... Però això ja són altres calces.

Procés de treball

Com que després del final de curs a l'institut estava molt bloquejada per començar amb l’anàlisi dels poemes, vaig decidir investigar la pàgina de l’autora.

Allà he trobat molt de material que m’ha ajudat a desblocar-me. Entre altres documents tres Papers d’alumnes de la Universitat de València que analitzen tres poemes diferents de Deena Larsen. El seu enfocament de l’anàlisi és prou diferent al que he de fer jo. Però elles han mantingut correspondència amb l’autora i llegir els seus correus m’ha ajudat a deixar una mica de banda els nervis, que no ajuden per a res. Així, seguint les indicacions de Deena Larsen a una altra alumna:

“The important thing is to have fun and to spark your thinking!”

He decidit que el millor és fer-li cas i recordar com m'ho vaig passar de bé amb l'assignatura de poesia i amb la feina de traducció!

Així que ja he fet una mica de feina:

1. He fet dues propostes de traducció dels poemas Tree i Simply Saying.

La veritat és que amb la traducció de Simply Saying ja hi havia molta feina feta, perquè amb els meus companys de la UOC (Berta, Josep, Lluís, Luís Rodrigo, Carla, Cristina, Jaume, Sandra i Assumpta) i els professors Laura Borràs i Joan Elies Adell hem treballat per fer-ne una versió en català i una altra en castellà. Jo ara només m’he dedicat a triar sobre algunes coses que no havien quedat clares per fer-ne una versió provisional que em faça més fàcil la feina d’anàlisi.

Amb el poema Tree m’ha ajudat el meu company de departament Javier, professor d’anglés de l'IES La Melva d'Elda.

Malgrat tot també he de mirar bé les versions originals en anglés perquè la fonètica també s’usa com a recurs poètic.

2. He aprés a fer captures de pantalla per mirar-me bé els poemes quan no estic connectada a Internet.

3. Ara estic llegint la pàgina de l’autora amb molt d’interès. És una pàgina molt didàctica, amb propostes d’exercicis per si voleu fer pràctiques de creació digital. Explica molt bé que poden significar els sons, les imatges, els nodes, la navegació, el moviment... en un poema digital. Aquesta informació és molt valuosa per a mi, perquè aquests elements nous són els que em tenien més perduda.

4. També he trobat informació biogràfica de Deena Larsen: obres que ha creat, temes que li interessen, idees sobre les quals torna en obres diferents... No pense que la informació sobre els autors haja d’influir en l’anàlisi d’una obra, però aquesta informació m’ha ajudat a parar atenció en algunes coses en les quals ni tan sols havia reparat.

Ara ja em trobe més animada i amb moltes ganes d’entrar de ple a l’anàlisi.

Sobre la foto del post: "Jan Reymond takes the remaining books and creates an installation. Reymond says he wanted to give the unsold books "a last life" before they got thrown away. http://www.bookpatrol.net/2007/10/book-arch-of-romainmtier.html".

Poesia

La poesia em provoca neguit i excitació alhora. Ompli el meu cap de signes d’interrogació, de lluminàries, de racons foscos, de bellesa i de lletjor, de tantes coses que, de vegades, necessite apartar-la una mica de mi mateixa.

RAONS

poema
festa dels mots

contactes inesperats
salts
d'una paraula a l'altra

esclats d'imatge
esclats de sentit

lligams secrets
entre els mots i els objectes

sostenen els mots les imatges
que fan possibles les coses

*

el vers
mesura de l'instant
l'instant
de la construcció del vers

una porta tancada sense pany

parèntesi de realitat
a l'interior de la realitat
sense parèntesi

silenci fet paraules
silenci parlat
perlat
com un collar impalpable
però visible

visibilitat de les imatges
amb peus de mots
s'aixequen damunt la pàgina

el ritme del poema
la respiració del poema

pulsacions
temps
espais plens i buits

ritme de la veu
ritme de la imatge

ritme dels silencis
dels espais blancs

ritme de la mirada
del vent
del pensament

sagetes convergents
a l'instant
a l'enfilall d'instants
del poema

*

la fosca llum
que il·lumina l'instant
per quin sentit
ens entra i ens travessa?

s'atura el temps
en el poema

fulles i herbes
dels marges del riu

Albert Ràfols-Casamada, Paranys i raons per atrapar instants

He triat aquest poema d’Albert Ràfols-Casamada perquè parla del procés de fer poesia i dels components del text poètic.

Em faig algunes preguntes sobre la poesia digital. Me les faig tot comparant-la amb la poesia “tradicional” impresa en paper. I me les faig amb la meua escassa coneixença de poemes digitals.

Altres tipus de poesia com els cal·ligrames, la poesia visual, els poemes objecte... o qualsevol tipus d’experimentació poètica no em semblen tan diferents a la poesia digital.

1. Emfasitza alguns elements poètics fonamentals i els multiplica en intensitat?
2. Potencia l’aspecte lúdic del fet poètic?
3. Fa partícep el lector del fet poètic més intensament?
4. És més capaç de mostrar elements com la veu i el misteri?
5. Ens obliga a la relectura amb més força?
6. Pot crear addicció?

M’agrada especialment aquesta definició de poesia que fa Joan Brossa:

“Ser poeta no és fer versos, sinó saber-se mantenir en un estat receptiu [...] Qualsevol esdeveniment és bo per a disparar la imaginació. Cal estar sempre obert. Algú que no recordo va dir "la poesia és com l’electricitat, que és a tot arreu". El que s’ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia”.

Parla d’un estat de poeta, d’una disposició receptiva. Els autors de poesia digital han estat receptius a l’entorn tecnològic, com una part més de la seua visió del món i l’han transformat en matèria poètica.

(la fotografia l'he treta de neopolis.cat)