Jo m’hi he acostat a la poesia digital de la mà de Deena Larsen. Les obres que he treballat són I’m simply saying i Tree woman
La primera la coneixeu tots, l’hem navegada infinitud de vegades per fer-ne la traducció i també com a cloenda del mòdul de poesia digital. La segona la vaig triar perquè sent de la mateixa autora i creada també amb el Flash, és molt diferent tant pel que fa a allò que diu com pel que fa a com ho diu.
A la il·lusió per treballar una obra que ens va agradar tant i a les ganes de traure'ls tot el suc a les dues, hi seguí el neguit inherent a fer una anàlisi d’aquestes característiques: la sensació de pèrdua. Les entrades d’aquest blog, llegides per ordre de publicació segons és costum, en són un diari fidel.
Però el fet que les paraules, la veu, matèria primera de la poesia, ocupen un lloc central en l’obra de Deena Larsen, em va proporcionar l’embolcall de seguretat indispensable a l’hora d’aproximar-me a la seua obra.
Per això, durant aquest procés he fet un esforç per no perdre de vista les dues raons fonamentals que, com a lectora, m’enganxen a la poesia, digital o no: el gaudi que experimente mentre dura “l’espectacle” i la possibilitat de reflexió personal que se m’ofereix després de “l’actuació”. Com diu Deena Larsen:
“The important thing is to have fun and to spark your thinking!”
El més important, doncs, és passar-ho bé i que les nostres ments cremen amb guspires d’interrogants per respondre.
Espere aconseguir-ho i us demane que m’acompanyeu en aquest camí.
-764723.jpg)
